![]() | ||||
La filla de Miroguchi ha estat assassinada per alumnes de la classe |
Ja està, me l' he acabada de veure i puc dir, sense temor a equivocarme que Confessions és una de les millors pel·lícules asiàtiques que s' han fet mai. El film és poesia en si, ja desde l' argument a les fantàsiques imatges que ens proporciona la última genialitat de Tetsuya Nakashima (director d' altres joies com Kamikaze Girls o Beautiful Sunday). Aquesta cinta, nominada als Oscars de 2011, està basada en la novela homonima de Minato Kanae i és una combinació de drama terrorífic i cru (algunes escenes recorden bastant a Battle Royale, un altre film on els protagonistes, també alumnes, les pasen "putes").
Per resumir una mica i no pasar-me amb el temps que penseu estar llegint aquestes paraules ens explica un meticulós pla tramat per la profesora per venjar els assassins de la seva filla. Peró el plat fort, el que dona un aire diferent a la pel·lícula, son les confessions que es van fent al llarg del ben elaborat guió (que té més canvis que una temporada sencera de Perdidos), que van desde la professora fins als mateixos alumnes que han comés el crim. Ademés la pel·lícula va tindre exit gracies també al tema inedit Last Flowers, del grup anglés Radiohead.
![]() | ||
Les relacions entre els personatges van agafant més força a mida que la pel·lícula avança |
El film és una crítica del sistema de protecció al menor (fins als 14 anys no pots ser jutjat). La senyoreta Miroguchi (interpretada per Takako Matsu) s' oposa a aquesta llei i farà el impossible per venjar-se dels assassins. El film també és un ensaig sobre l' etapa en que un nen es converteix en adult, ensenyant els dilemes i obstacles que la societat actual ens posa davant. Una narrativa que copsa per la seva agressivitat i unes interpretacións a cada qual més intensa i forta (els personatges els odies i els adores a la vegada) son la cirereta del pastís en aquesta fabula sobre la vida, la mort i, com no pot ser menys, de la venjança (que com tots sabem, és un plat que es serveix fred).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada