Avui ha començat al CEO (Centre d' Estudis Orientals) el cicle de cinema dedicat al director coreà Bong Joon-ho. Aquest director és conegut especialment per la seva cinta The Host, guanyadora del Festival de Sitges l' any 2006. Però avui no anem a parlar d' aquesta cinta (aixó ja tocarà un altre dia). Avui us vinc a parlar de la cinta (la primera que el va llançar a la fama) Barking Dogs Never Bite (Perro Mordedor no Muerde).
 |
| Alguns dels moments de la cinta són bastant randoms |
L' escenari on passa tot l' argument és un bloc d' apartaments (molt semblant al del manga Pesadillas, de Katsuhiro Otomo) pertanyent a l' epoca del boom de la construcció que va patir el pais cap als anys 60-70. Un matrimoni amb problemes (ademés esperant una criatura) amb el marit estudiant per ser professor i la dona amb el únic subsidi de la casa; una jove dona de fer feines/oficinista/ dependenta d' una tenda de joguines i un devorador de gossos son només alguns dels protagonistes d' aquesta genial fabula, dirigida per un dels directors més prolífics dels nostres temps.
La banda sonora és excel·lent, amb tocs de acid jazz. Els actors donen molta força a la historia i eviten que aquesta es desmoroni, tot cargat amb un humor entre amable i negre, depèn de la situació en que es trobi la pel·lícula, ja que avarca des de la comèdia fins al terror, passant per suspens o drama.
Potser per posar-li alguna pega dir que la pel·lícula no pot agradar a tota mena de públic (estém parlant d' un director que sap capatar els moments crus que pateix la gent de Corea del Sud) i poster per alguns altres (com a mi) la pel·lícula se'ls fa una mica curta.
En fi, Barking Dogs Never Bite és un film que, si més no, entreté una bona estona, i si ets aman del cinema asiàtic segur que t' entusiasmarà.
El millor: la força dels personatges, l' humor de la cinta.
El pitjor: pot no agradar a gent sensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada