Pos eso, que ja he tornat del viatge a París. El que va començar sent un "quebraderu" de cabeza ha acabat sent un viatge bastant genial (la veritat és que ara mateix no se com definir-lo (m' acabo de despertar, no me juzgeis mal)).
L' altre dia us vaig explicar que vam perdre els diners (i les habitacions) de l' alberg en les que teniem que allotjar-nos i no sabiem ben bé on anavem a dormir (jo m' imaginava ja que ens portaríen a un magtzem on ens explotaríen a fer sabatilles per les grans cadenes de roba). Donç bé: l' alberg era bastant bo: estavem en una habitació de 10 persones on hi va cabre tot el grup que anavem a dormir allà (hi havien dues persones que es van poder quedar a l' alberg que, anteriorment, haviem pagat) on també hi havia dutxa (que no tenia cortina, però amb un llençol es va arreglar tot (hijos, poned una sabana en vuestra vida). I encara que l' esmorzar no era gran cosa podies menjar bastant bé.
 |
La primera tenda que veiem a
Paris ésmega freak!!!! |
S' ha de pensar que al reste d' Europa dinen a les 12 i sopen a les 7 de la tarda, així que, quant a les 2 vam acabar de deixar les coses a la casa d' acollida (yo la llamo así) vam anar cuita corrents a buscar alguna cosa per menjar. Després de pasar per dues tendes mega freaks (una era una tenda especialitzada en merchandising de Syfy (ciencia ficció) i l' altre era (agarraos los cinturones) UNA TENDA DE VIDEOJOCS SUPER RETRO QUE TENIA SUPER NINTENDOS, SATURNS, GAMEBOYS (LES PRIMERES), TODOS LOS FINAL FANTASY' S ORIGINALS EN LES SEVES CAIXES Y MAS DELICIAS) vam anar a menjar una "jambourger" a un restaurant dels anys 50 americans. Que no digan que no respiramos el aire parisino.
Després de dinar vam anar a passegar per la capital Parisina (haviem quedat a les 6 al
Louvre) i la veritat és que és una de les ciutats més beautifuls de tot el món: per totes bande hi han botigues d' art, antiquaris i cafés bohemis, per no parlar de l arquitectura, principalment la que Napoleó va fer construir. Tot molt monumental. Ademés jo anava cantant cançons de los Miserables (estava en París, no me juzgueis) fins a tal punt que la gent em mirava pel carrer. Quant vam arribar al museu del Louvre (molt gran per cert) i estavem a punt d' entrar una amiga va descubrir que se li havia perdut el DNI (cosa indispensable si vols entrar de gràtis als museus (es veu que allà, si ets menor de 25 anys i estudiant, entres de franc)), així que uns quants vam acompanyar-la al alberg i als llocs on haviem estat per veure si se li havia caigut i alguna anima caritativa l' havia recollit i donat a les autoritats, però no vam tindre éxit. Sort que
ella tenia alguns documents identificadors, així que vam tornar al Louvre, on vam poder entrar sense cap problema (es veu que, mentres tinguis una document on digui qui ets, d' on vens i els anys que tens, no has de tindre cap problema).
El nostre objectiu era la Gioconda, així que vam anar ràpidament a veure un dels quadres més famosos del món. La veritat és que em va decepcionar una mica, ja que és un quadre molt petit (aixó ja ho sabiem tots), però té MOOOOOOLTA seguretat. I segurament tampóc és la real, deu ser una copia. Després de sortir de la sala on es reuneixen més asiàtics (i les seves cameres) del món vam anar a veure alguna altre cosa del museu )vam entrar a les 7 i haviem quedat amb els profes a les 9, així que vam anar a veure tota la col·lecció de art egipci, una auténtica pasada.
Com que estavem bastant cansats vam anar a sopar relativament dora. Una anecdota bastant curiosa va see que, mentres estavem pelats de fred sopant un bocata una nois van vindre cap a nosaltres i ens vam preguntar en francés, anglés i altres dialectes si voliem "uno rapido"... lo dejo ahí.
 |
| Una de les "escultures" de la tenda rara |
El dia seguent vam anar a veure Notre Dame, molt maca, per cert (VIVA EL GOTICO FRANCÉS) i després van anar a Montmatre, més conegut com el barri bohemi dels artistes, on hi han tots els retratistes buscant algún turista desamparat (així és com acabarém molts de nosaltres). Mentres pujavem les 205 escales (contades by my) vam arribar a l' esglesia del Sagrat Cor, no sense avans pasar per una de les tendes més genials i freaks de tota la historia de la humanitat (sols dir que la cosa més "normal" que hi havia era un crist amb els ulls oberts). Un cop a dintre l' esglesia vam veure... monjas locas (yo les llamo así) i poca cosa més. El que si que hi havia era una vieja chocha que, com que no es podia fer fotos (cosa que tots ens ho pasavem pel forro) cada cop que et veia amb una camara te la tirava al terra sense avisar.
 |
Caras raras que te miran en el
cementerio de París |
A la tarda vam anar al Museu d' Orsay, on estan tots els impresionistes. Vam veure Van Goghs, Manets, una copia de la Porta de l' Infern de Rodin (al no poder anar al seu museu pos em vaig haver de contentar amb la copia d' escaiola) i Cezanne, la part que més em va agradar, on hi havia el quadre dels Jugadors de Cartes, un dels meus preferits. Per acabar el dia vam anar a la Torre Eiffel... il·luminada. Com que jo ja hi havia pujat quant era molt petit em vaig quedar a baix, cosa que vaig agraïr, ja que feia una rasca impresionant. Una cosa molto grashiosha va ser que el profe de gravat, l' anomenat Jordi (o Jorge pels americans), es va comprar una Coca Cola (de Fresa) al metro. El problema és que estava remoguda i un cop la va obrir va sortir un geiser de dintre l' ampolla de plàstic, cosa que va proseguir amb una estamida ràpida per tot el vagó, cosa que va provocar que el tren descarrilés i nosaltres anessim al infern, on vam lluitar contra Enma per que ens resusités, provocant la gran guerra entre dimonis i humans (en realitat només ens vam apartar una mica). També vam anar al Cementiri de París on, al igual que el de Venecia, també hi han fotos de cares que et miren, i ademés és molt maco.
L' últim dia tocava anar al Saló del Llibre, un dels més importants del món. El meu objectiu era Hikaru Nakamura, l' autora del manga Las Vacaciones de Jesus y Buda. Donaven els numeros per la firma a les 10:30 (nosaltres entravem a les 10:00), el problema és que la gent, com que es medio cortimer, va fer tard. I clar, com que haviem d' entrar tots junts per anar com una escola de gràtis vam entrar a les 10:25. I clar, vinga corrents a l' stand on firmava (ella firmava a les 14:00). Però al final vam arrivar bé i vam aconseguir el numeret (i encara en sobraven moltíssims). Mentrés feiem temps vam anar a mirar a veure si trobavem artbooks i coses interessants (el Saló és com 5 vegades més gran que el del Manga de Barcelona). Quant vam entrar a l' Stand de Glenat em vaig il·luminar, ja que es el horizonte es veia ni més ni menys que... l' artbook NOCHE (en altres paraules, el del manga D.Gray-Man)!!!!
 |
Veis este manchurrón negro del medio
de la foto? Pues és la seguretat de
Hikaru Nakamura... |
Ara tocava anar a coneixer l' autora d' un dels mangues més genials del món (Jesus y Buda, vaya). Es veu que la autora no es deixava fer fotos i tenia al seu voltant tot de seguratas que la tapaven. Però quant per fi em va tocar a mi a que em firmés... deu meu! Només dir una cosa: ES PRECIOSSA!!!! La veritat és que ens imaginavem una persona feíssima. Ademés era molt maja: una amiga va dir-li que erem d' espanya i ella va dir: SUGOI!! >.< Una monada!
I crec que ja està. La veritat és que a l' avió de tornada vaig dormir bastant malament (tenia al costat meu un home que era identic al Samuel L. Jackson de Pulp Fiction i em feia cosa apoiarme a ell).
P.D: París és mooooolt car i els francesos son un borderlines.
