dissabte, 12 de gener del 2013

Analisis de "Ni no Kuni: La Ira de la Bruja Blanca"

A mida que avancem en la aventura
se' ns uniràn nous personatges
Per fi ens ha arribat la demo de l' esperat videojoc Ni no Kuni: La ira de la Bruja Blanca, de la ma del mismíssim Studio Ghibli, i la veritat és que, de moment, no defrauda gens ni mica. Els nipons han superat amb creus la seva promesa: màgia i espectacularitat en un títol que promet molt.

La historia tracta d' un nen, Oliver, que perd la seva mare, l' únic amic que té és un peluix que la seva mare li va regalar. Un dia el peluix es converteix en Drippy, un follet que el porta a un altre món, on allà podrà salvar el cor de sa mare.

Les criatures que l' Oliver va adoptan
seràn uns aliats molt valuosos
El sistema de combat és molt intuïtiu, amb les ordres en forma de nuvol de diàleg  i no se' t fa pesat. Els gràfics son bellíssims, amb un cell shading que hipnotitza (el mini mapa és una meravella), paratges que et voldries quedar a viure, cinemàtiques a l' estil anime per anar narrant la historia i una banda sonora composada pel propi Joe Hishaigi, el compositor oficial (i genial, perquè no dir-ho) de la companyia. Amb personatges que no oblidaràs mai i amb algun que altre guinyo al seguidor més aferrim de la filmografia de Miyazaki, com el cor de Howl (aquella especie de focs artificials de el Castell Ambulant).

L' única pega que li pots trobar a aquest joc és que si no ets un habitual jugador de RPGs segurament els combats se' t fan llarg i bastant difícils (sobretot contra els "bosses"). Esperem amb ganes el joc final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada