Buenas, Malas, Regulares !

Torno ha torturar-vos amb els més escrits, que cada cop seràn més llargs, una de les metes que m' he proposat per aquest nou any. Si si, ja sé que encara falta una mica per que l' any acabi (i en principi perquè s' acabi el món, segons els Inques (que la veritat, si no els hi hem fet cas en la tira d' anys ara no els veneraríem perquè augurin la fi de la humanitat)) però al feliç món de Marc (on tot és felicitat, excepte pels unicorn carnivors que pululen per aquelles terres deixades de la mà de Sephiroth) cada dia és final d' any (així que imagineu-vos com deu estar l' economia si cada dia es fa festa i es gasta prop més que 2 platans al dia en materia de preparatius (allà els platans estàn molt demandats, encara que ningú se' ls mengi (llavors per que els deuen fer servir? Ja ho averiguaré)).

Bé, és igual, no hi donem més voltes (tinc la sensació que cada cop em costa més aguantar la cordura). E' toooo... no se que dir. Suposo que explicar una mica el que vaig fer ahir. Com va ploure, no? La veritat és que donava gust estar a caseta mirant per la finestra amb una manteta, no? Donçs no! Resulta què algú (no diré noms) se li va ocorrer la fantàstica idea d' anar a l' Illa Diagonal, a comprar (jo havia d' obtenir uns guants pel cosplay), així que vam anar tot feliços al centre comercial, innocents del que venia, ja que resulta que TOTA BArcelona es va posar d' acord (si s' aguessin posat d' acord no hauria passat el que va passar, així que la frase no va aquí de cap de les maneres) per anar a l' Illa. Entre que plovia, la gent... alló semblava una lata de sardines. Poh nà, que després de passar per marees de gent, nens (aquests no els qualifico de persones... SON MONSTRES!!!) i altres animals, vam arribar al FNAC i allà, casualment feien uns superpacks de 5 mangues de EDT per 10€ i jo vaig aconseguir els 5 primers de Gintama. Perquè de repent Glenat s' havia tornat tan generosa? Suposo que pel divorci que el Març sufrirà per part de l' editorial Shueisha i deuen estar fent liquidació de tomos antics.

Iyatà (aixó vol dir "I ja està" però em fa pal escriure-ho bé (encara que ara ho he escrit bé, així que ha sigut una contradicció). Espero que cada cop més gent lleigeixi aquest blog (ja he arribat a les 1000 visites, tot un record !!)... VINGA VA!! QUE TÉ MUSICA I TOT!!

El Maldito: Tres Dias Muerto

"A veces, la única persona en la que puedes confiar es un hombre muerto."

Hello everybody!!

Començo nova secció al blog, que formarà part de la secció principal Friki per aquí, Friki per allà, i que tractarà principalment de critiques (normalment bones, ja que no sóc d' aquells que donen males opinions, m' agrada molt el món del comic i disfruto molt, per la qual no m' he trobat mai amb ningún comic o novela gràfica dolenta, que segur que n' hi han...) de cómics o noveles gràfiques.

El primer comic que us porto és El Maldito (Cullen Bunn, Brian Hurtt). És una obra policíaca, una novel·la negra en tota regla: les vinyetes ens traslladen a l' época de la llei seca, tota amèrica està sense alcohol i la mafia controla la major part dels negocis al pais. Fins aquí tot normal si no fos perquè dues de les grans famílies del HAMPA estan formades per dimonis, els Aligheri i els Roarke. El protagonista de la historia és Eddie, un humà que té una maledicció: no pot morir. Aquest és contractat per que investigui el segrest d' un dels grans jefes dels Aligheri, que podría provocar una guerra entre bandes.

El Maldito és una d' aquelles obres que cada cop que te la lleigeixes t' agrada més. Bunn escriu amb una exquisitesa, donant una tensió sana a la obra, que es torna una droga. La magistral mà de Hurtt amb la tinta dona una molt bona ambientació a les pàgines (per alguna cosa es diu novel·la negra). En resum, El Maldito és una obra excel·lent, fresca, de les que fa temps que no s' en veuen, digne del millor guió de Hollywood. I de ben segur que molt haviat veurém a les pantalles del cinema una molt bona adaptació.

Tiempo pasado ha

Ostres! Feia mesos que no escribia en el blog (amb excepció de l' analisis de la demo de Resident Evil 6), desde avans de vacances que no m' hi passava. La veritat és que ja havia pensat d' escriure-hi, però em feia bastant mandra, entre videojocs, manga, el Cosplay pel Saló del Manga... he estat bastant enfeina' t. Però ja estic aquí, no patiu.

Per on comensar? << Pel comensament, imbecil >>, direu alguns. He anat de vacances a bastants llocs, donat el moment economic que molts passem pensava que no aniríem a molts llocs. Però una cosa ja he decidit: l' any que ve no vindré tants dies amb els meus pares. Que si, que me' ls estimo molt i tal però em fan anar a llocs (a festes majors, per que fer servir eufemismes) i m' obliguen a relacionar-me, cosa que a mi no m' entusiasma. Però tots els altres dies van anar bastant bé (ara tampoc us explicaré tot el que vaig fer duran les holidays, seria un conyazo, tant per a vosaltres (estimats lectors) com per a mi, que ho hauria de escriure tot i ara em fa mandra, així que us deixaré a vosaltres i a la vostra imaginació per imaginar que és el que vaig fer durant dos mesos d' estiu (si pot ser poseu-hi unicorns, que sempre alegren les histories)).

Després vaig haver de fer la Selectivitat, i l' he aprova' t !! Amb un 5,8 (hem pensava que trauria menys) !

Ja he comensat el Cicle Formatiu de Grau Superior de Il·lustració. El primer dia és sempre el més estresant, ja que no coneixes a ningú i sempre el sentiment de timidesa et posa nerviós i comenses a suar, a parlar sol... (bé, com a minim a mi em passa, deu ser pel trastorn hypulonerviós multiple quantum drive (no se si existeix aquest trastorn, pero a mi em mola com queda)). Però ja vaig localitzar als freaks de la clase i ja m' he relacionat.

Per acabar aquest escrit dir que he aconseguit el DVD original (res de baixar-so d' internet) del Cienpies Humano i ja l' he vista amb bona qualitat. L' únic problema és que, com que és directament importat d' America el DVD no te' l reconeix, però l' ordinador si, per sort. Ha sigut un bon regal d' aniversari (que hem va regalar el meu Alter Ego).

Ara que he actualitzat el blog tornaré a escriure diariament.

Bye-Nee!!!

Analisis de "Resident Evil 6"

Per fi ens podrém moure mentres disparém

El mon de Resident Evil agafa una nova dimensió. El joc a sigut nombrat Dramatic Horror, un nou genere dins el Survival, donant a l' experiencia ni més ni menys que 5.000 infectats i zombies en un sol nivell.

El titol es compondrà per tres campañes, cada una protagonitzada per una parella diferent, en el que`particparàn en Leon o Sherry, la nena de Resident Evil 3 (aquí una miqueta més gran), i en el que es podrà jugar en cooperatiu, tant en pantalla dividida com en online. La veritat és que el titol podria no agradar als fans més aferrims de la gran (i vella) saga de Capcom, ja que es centra molt més en l' acció (estarém desde el primer moment fugint dels morts vivents), com a minim en 2 de les 3 histories. La tercera historia tindrà l' element Survival Horror, amb més d' un ensurt (comprova' t). Capcom tornarà a incorporar puzzles, que van dels més senzills fins dels més complicats, que et faràn tirar el Dualshock 3 contra la pantalla del televisor. I també tindrém enemics nous com els Jav' o, una nova especie d' infectats, molt intel·ligents (poden fer servir armes) i que es poden regenerar. Veurem per fi el somni de Arnold Wesker d' un mon poblet pel Virus-C?

Els grafics son una passada. En cada moment et sentiràs dintre el videojoc (i ta mare et preguntarà si és una pel·lícula). L' única pega que li puc trobar a aquesta demo (i al joc en general) és que et ve totalment en castellà. És veritat que els actors de doblatge són molt bons però desde la traumatica experiencia del fallit Operation Raccoon City no esperava topar-me amb cap altre Resident que estigués en español.

En resum: una primera incursió al nou mon dels zombies i la veritat és que no defrauda gents (Ja tinc ganes d' estar-me 30 hores en que es compon la historia).