Si, és veritat. Kiyoshi Kurosawa no és gaire conegut en el nostre país. Potser algun film si que ha sigut reconegut mundialment (recordem el genial Cure (la seva obra més coneguda) o Pulse, del que hi ha un remake nord americà), però és un director amb molt de talent, per alguna cosa és el millor en materia de terror. Avui us porto dos dels seus millors films (aquí editats per l' estudi Mediatres, del que porta moltes cintes nipones de qualitat, com Dororo o la saga Crows), LOFT i Seance.
LOFT:
![]() |
La prota amb l' esperit, una de les millors escenes del film |
Una de les seves últimes pel·lícules de terror (la última, Tokyo Sonata, un film de Comèdia Drama, un génere que només va fer servir en la seva primera cinta: Kandagawa Wars). Ens narra la historia de Reiko (Miki Nakatani, actriu mundialment coneguda per les seves actuacions a The Ring o Seda), una escriptora que va debutar a molt jove edat. Després de 10 anys escrivint perd tota la inspiració (i cau en una depresió), el que provoca que, per recomanació del seu editor, que es traslladi a un tranquil poble. En aquest "acollidor" poble coneix a un professor d' arqueologia (interpretat per l' actor Etsushi Toyokawa, que va interpretar a Otcho a 20th Century Boys) que s' està fent carrec d' una misteriosa momia de 1000 anys. Ensurts assegurats (la protagonista està acosada per un esperit) i alguna que altre relació romàntica fan de LOFT una de les millors cintes del director. Potser la cinta és bastant lenta, com tots els films del director, però en aixó ja estem acostumats en el cinema nipó.
El millor: l' escena del moll i l' escena final, veure a Otcho amb cabell curt.
El pitjor: el ritme lent de la cinta.
El millor: l' escena del moll i l' escena final, veure a Otcho amb cabell curt.
El pitjor: el ritme lent de la cinta.
Seance:
![]() |
Momento Random de la peli (Kiyoshi Kurosawa, ets genial !) |
Reconeixem-ho: Kurosawa i l' actor Koji Yakusho fan la millor parella del cinema modern actual (professionalment parlant). Desde que junts van rodar l' obra mestre Cure que no se separen per res. El director és bo, l' actor sublim, per tant és normal que aquestes dues persones es compenetrin amb facilitat. El film relata la historia de Sato i Junko, un matrimoni en aparencia normal: l' home és director de so (ja ho va dir Kurosawa: quant penso en un home normal i corrent em bé al cap la imatge de Koji Yashuko) i ella té poders ultrasensorials que usa en sessions d' espiritisme (séance en frances, d' aquí el nom del títol). Un dia en que Saito va a gravar sons al bosc una nena que fuig del seu secuestrador s' amaga en una de les seves maletes sense que ell se' n donmi compte. La policia va a demanar ajuda a Junko perquè trobi a la nena desapareguda. Quan el matrimoni troba la nena a casa seva ideen un pla per atribuir-se el descobriment de la criatura. Alguna que altre aparició fantasmagòrica i alguna que altre menjada de tarro (atents a l' escena rara dels dos Saitos).
El millor: Koji Yakusho.
El pitjor: potser els no acostumats al cinema de terror trobin la feina de Kurosawa un pél "aborrida".
El millor: Koji Yakusho.
El pitjor: potser els no acostumats al cinema de terror trobin la feina de Kurosawa un pél "aborrida".
En resum, Kiyoshi Kurosawa s' ha guanyat amb creus el títol de millor creador de terror. Esperem que ens continui sorprenent amb noves obres mestres.