 |
La ciutat de Columbia serà l' escenari
del joc |
Ken Levine i companyia ens obren les portes a la seva última obra mestra: Bioshock Infinite. Hem hagut d' esperar tres anys i sis mesos de retard (recordem que el joc havia de sortir per l' Octubre de l' any passat) però la llarga espera ha valgut la pena.
El joc ens presenta a Booker DeWitt, un ex-membre de Pinkerton (la policia secreta) de 1912, que és enviat a la ciutat flotant de Columbia per rescatar a Elizabeth, una jove que està presonera des de la seva infancia. Booker i Elizabeth hauran d' unir forces per poder escapar d' aquest eden flotant, on hi han dues faccions enfrentades entre elles: la "Vox Populi" (la classe treballadora) i els "Founders" (els poderosos).
El joc en general és una autèntica passada. Gràficament és bellíssim, tant amb els decorats, com amb el modelatge dels personatges (n' hi han milers, mentre que en el primer Bioshock n' hi havien solament 12), mencionar especialment la il·luminació, una meravella. Una de les parts que més ens ha entusiasmat des de que el van anunciar va ser l' escenari on es projecta la nova joia d' Irrational Games: la ciutat de Columbia. Una ciutat (fictícia) construïda pel govern Nord Americà com a motiu de la Exposició Universal. La idea era enviar la seva creació per tots els continents per ensenyar al món el seu èxit però per motius burocràtics (es va descobrir que era una eina pel tràfic d' armes) Columbia es va desentendre dels Estats Units i va desapareixer. Cada racó de la ciutat està cuidat amb un detall i una delicadesa inimaginables. La direcció artística és altíssima: l' arquitectura de la ciutat és fenomenal i a cada carreró hi han cartells d' anuncis típics de la època.
 |
| La direcció artística és excel·lent |
Plasmids (bé, en aquesta ocasió Tònics) en una ma i armes en una altre. Així és la jugabilitat clàssica de la saga i així l' han deixat i la veritat és que la formula funciona, i molt bé. S' han incorporat novetats: com els aerocarrils, que es fan servir per moure' s per la ciutat. De poders especials (tònics) n' hi han molt menys, però son molt variats (el meu preferit és un que fa apareixer una bandada de co
rbs que ataquen als enemics), el dissenys d' armes son molt bons i els enemics variats i letals.
 |
| Elizabeth és l' anima del joc |
Per primera vegada tenim un protagonista parla, per tant els guionistes han hagut de calentar-se la "sesera" per aconseguir una historia impecable. Però la part més important i genial del joc és la creació d' Elizabeth, la millor IA que s' ha fet mai, i la que ens ajudarà sempre, oferint-nos ajuda sempre que ho necessitem i que és el centre de tot el joc. Els creadors ens han promés que ens donarà alguna que altre sorpresa.
En resum, Infinite és el millor joc de l' any i és una creació que sorprendrà tant pels amants dels shooters en primera persona com pels amants de les bones histories. Cordeu-vos els cinturons i tingueu preparat els bitllets perquè el pròxim vol cap a Columbia ja està aquí.
El millor: tot el joc.
El pitjor: no hi ha res. Però si s' ha de triar alguna cosa és potser la absència de Rapture, escenari de les dues primeres entregues.
