El que vull i el que no vull.

La meva habitació, avans de ordenar-la.

I és que d' aqui uns mesos segurament fem obres a casa, i per aixó haig de fer ordre a la habitació, fer caixes de les coses que em quedaré (han de ser poques, ja que la meva habitació serà una miqueta més petita que l' actual) i llençar tot el que no vull ni necessito (papers, llibres (be, aixó ho donaré a la biblioteca), etc. Durant la setmana que bé  aniré buidant de mica en mica la meva habitació, ficant els mangues i llibres en caixes, triant els llapisos que voldré (en tinc tants...), en definitiva, que tindré per estona. Així que aniré posant fotos del meu procés de mudansa, per veuré com l' habitació va canviant cap a un mon millor, ple de gent seria i amable (aixó és de Death Note, se m' ha anat la pinça, ho sento...).

Deadman Wonderland, la bojeria.

Ahir em vaig veure tota la serie de Deadman Wonderland, un anime (adaptació d' un manga, de Jinsei Kataoka i Kazuma Kondou, el creador d' Eureka Seven) que es podria catalogar de gore. La história tracta d' un noi, Ganta Igarashi, que és condemnat a mort i traslladat a Deadman Wonderland, un parc d' atraccións on els presoners son els empleats i competeixen en proves letals dintre el extrany parc d' atraccions (l' argument és més complex, però no el desvelarem aquí). De moment només s' ha fet una temporada, de 12 episodis més un OVA, però el manga continua, o sigui que segurament hi ha una segona temporada (ademés el capitol 12 desvela que encara continúa). L' ambientació i els personatges són excel·lents (Sakinami Toto és el meu preferit) i la història t' atrapa des del primer capítol fins l' últim.

Sakinami Toto, el meu personatge preferit de Deadman Wonderland

A otra cosa, mariposa (mai faig servir aquesta expressió, és rara. Jo no parlo amb les papallones ni en tinc ninguna d' amiga o amic). He estat pensant en cosplays pel pròxim Saló del Manga, el que més em costaría sería alhora de fer la roba, tret que jo no sé cosir. Bé, és igual, ja m' en pesaré alguna...

La nit dels museus... va ser ahir ?

...No? Si no és així llavors porto tot un dia dormint.

Ejem! Després d' aquesta desvariació sense sentit començo amb la crónica, relat... com li volgueu dir, a mi no em paguen, ni per pensar coses ni em paguen directament.

Si, ahir va ser la nit dels museus a tota europa. Vau anar a algún museu? Segurament si, ja que hi havia molta gent pel carrer (jo tenia l' esperança de que no hi hagués ningú i pogués passejar tranquil·lament per Barcelona). Al final vam anar uns quants al MNAC, on cantava l' Andrea Motis... Deu meu! Quina rabia que una nena de només 16 anys ja sigui una diva del jazz! Però és el que hi ha... ja m' agradaria haver nascut amb el talent de grans com Katsuhiro Otomo o Marcus Miller, el problema és que no pot ser i m' he de conformar amb el que tinc.

Avui a la tarda han fet al Canal Super3 la pel·lícula el Castillo en el Cielo i la veritat és que m' han fet un favor, perquè era una cinta que sempre he volgut veure i m' ha agradat molt. Sembla mentida que la van fer per allà el 1986 i sembla que l' hagin fet en l' actualitat, els films d' Studio Ghibli sòn sempre d' una qualitat excelent en tots els aspectes.

I ara mateix plou a bots i barrals, ja era hora, que trobava a faltar la pluja. Bé, adeu, m' en vaig a contemplar-la per la finestra, qual Bulma en l' ending de Bola de Drac.