...No? Si no és així llavors porto tot un dia dormint.
Ejem! Després d' aquesta desvariació sense sentit començo amb la crónica, relat... com li volgueu dir, a mi no em paguen, ni per pensar coses ni em paguen directament.
Si, ahir va ser la nit dels museus a tota europa. Vau anar a algún museu? Segurament si, ja que hi havia molta gent pel carrer (jo tenia l' esperança de que no hi hagués ningú i pogués passejar tranquil·lament per Barcelona). Al final vam anar uns quants al MNAC, on cantava l' Andrea Motis... Deu meu! Quina rabia que una nena de només 16 anys ja sigui una diva del jazz! Però és el que hi ha... ja m' agradaria haver nascut amb el talent de grans com Katsuhiro Otomo o Marcus Miller, el problema és que no pot ser i m' he de conformar amb el que tinc.
Avui a la tarda han fet al Canal Super3 la pel·lícula el Castillo en el Cielo i la veritat és que m' han fet un favor, perquè era una cinta que sempre he volgut veure i m' ha agradat molt. Sembla mentida que la van fer per allà el 1986 i sembla que l' hagin fet en l' actualitat, els films d' Studio Ghibli sòn sempre d' una qualitat excelent en tots els aspectes.
I ara mateix plou a bots i barrals, ja era hora, que trobava a faltar la pluja. Bé, adeu, m' en vaig a contemplar-la per la finestra, qual Bulma en l' ending de Bola de Drac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada