Estoy muerto, frito, escaleado, cansado... no se me ocurren mas adjetivos en este preciso momento...
Pos nà, avui és Sant Jordi i, com a tal, m' han ensarronat (no, en realitat he aceptat encantadíssim de la vida) per anar a donar una "volteta" per anar a mirar les paradetes que hi havien instal·lades a les Rambles. Deixem les coses clares: de paradetes n' hem vist més haviat poques... diguem que moltes no n' hi havien (bé, potser una vintena)... aixó si: de persones n' hem vist tantes que jo no m' imaginava que hi poguessin haver tants roçaments d' hombros sense que provoqués una explosió en cadena. No, la veritat és que molt bé i tal i pasqual i tot molt maco (no sé si els dels tenderetes llegiràn aquest blog, però sempre és sà fer la pilota).
I cap a la tarda cap al Arts Libris, que era obligatori amb l' escola. Molt xaxi (encara que hi havia exposada la meva llibreta d' artista... y gente que la mirava... i se reían... i me hacían vudú a mis espaldas (literalmente... me clavaban agujas en la espalda)...)
Y con la tontería hemos llegado a la cifra de 10 horas seguidas andando....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada