Primera visita a "Silent Hill: Downpour"

Estava a la tenda de videojocs i he tingut un dilema: al ser un gran fan de Silent Hill, el poble fantasma més famós de la industria del videojoc, no m' ha sigut fàcil a l' hora de decidir quin dels dos nous títols enportar-me: Silent Hill HD Collection o Silent Hill Downpour. Al final m' he decantat pel segon, ja que el primer (bé, els dos primers) ja els havia jugat i és veritat que la idea de jugar als dos títols més terrorífics de la saga, remasteritzats i amb suport de trofeus, m' entusiasmava però al final l' obra americana ha acabat per seduir-me.

Que puc dir del nou títol de Konami? Bé, ja feia temps (anys, més ben dit) que he estat seguint tots els progressos que es feien en torn d' aquest joc i la veritat és que no m' ha defrauda' t. L' ambientació és magnífica, encara que a la BSO han canviat al mestre Yamaoka pel Daniel Licht no defrauda, la jugabilitat també està molt bé, l' argumentació és molt interesant: un prés anomena' t Murphy Pendelton està fent el seu trasllat a una nova presó d' alta seguretat (els motius del seu engarjolament els anirém sabent al llarg de la história), durant el recorregut l' autobús amb el que viatja té un accident i el nostre protagonista queda inconsient, despertant-se a les portes del poble, a un quilometre. Com és habitual en Murphy es toparà amb l' Otherworld, donant lloc al primer boss, una llum misteriosa que engull tot el que troba al seu pas i donant lloc una persecució com la d' altres títols de la saga, com Silent Hill Shatterd Memories. La clau de pas entre els dos mons la provoca aquesta ocasió la pluja, així, quan a l' escenari comenci a ploure ja pots correr, ja que apareixeràn criatures de tots tipus, dignes de Silent Hill 2. I que podem dir de les armes, element indispensable de la saga, encara que a Shattered Memories en prescindíen? El jugador en podrà aconseguir però el problema és que es trencaràn al llarg del temps. La llanterna també estarà prescent, però farà la llum necessaría per iluminar el minim espai, fent que en Pendelton sigui més vulnerable a les criatures.

En resum, després de el sosainas Silent Hill Homecoming, el primer que va sortir per Ps3, Konami ha donat la seva confiança als americans i la veritat és que ho han aconseguit amb creus.

El vampirisme en la cultura

Com és sabut per tothom el vampir és, segurament, la criatura de la literatura de terror més usada (i explotada) per tots els medis audiovisuals i literaris dels nostres temps: ja sigui en cinema, en el manga i l' anime o inclús en els videojocs. Però sempre amb una idea en comú: aquestes criatures han de veure sang humana per poder sobreviure.

Béla Lugosi

Cronos

El Baile de los Vampiros

El boom dels quiropters al cinema va esclatar quan un tal Béla Ferenc Dezsö Blaskó (Bela Lugosi pels amics) va interpretar al Comte Dràcula, allà per 1931. Lugosi es va posar tant en el personatge que va acabar fent-ho a la vida real, no sense avans transformant-se en l' actor de films de terror més famós de Hollywood, només eclipsat per Boris Karloff, el Frankenstein més conegut de la gran pantalla. Encara que el 1922 Max Schreck va interpretar a un vampir en els comensaments del cinema anomenat Nosferatu. Encara que el 1992 en Francis Ford Coppola va fer el remake de la novela de Bram Stoker la figura del vampir ha anat canviant, tornant-se més aristòcrata i humà per una banda, o més salvatge per una altra. Dels vampirs més nobles del cinema en podem citar a molts, ja que ha sigut la figura més usada en el cinema. La podem veure en l' emotiva Entrevista con el Vampiro, la fantàstica cinta sueca Dejame Entrar o la extranya Daybreakers per una banda, i per l' altre banda ens presenten uns vampirs més salvatges, ja sigui desde Blade fins a, per mi, la millor pel·lícula de vampirs de la història: Abierto hasta el Amanecer, pasant per 30 dias de Oscuridad o la incomprensible encara que fantàstica Vampire Girl vs. Frankenstein Girl. I entre aquests dos grups han anat apereixent diferents subtemes, cada un més extrany que l' altre, ja sigui génere de comedia, com la divertidíssima el Baile de los Vampiros o la interpretació que va fer Chiquito de la Calzada a Bracula Condemor, o un génere més experimental, com una de les obres mestres de Guillermo del Toro: Cronos, donant a la imatge del vampir un nou punt de vista mai vist i que va regalar una onada d' aire fresc al tema vampíric.

Hellsing

Vampire Hunter D Bloodlust

Blood+

En el manga i anime en general es poden trobar diferents títols en referencia a aquest ésser: el detonant de tot, qui va fer coneixer als japonesos en materia de vampirs va ser el inolvidable Vampire Hunter D, un dels millors animes de tots els temps, on pels voltants del 2000 van fer un remake anomenat Vampire Hunter D Bloodlust. Després els nipons van descobrir que la figura del quiropter va donar per molt i desde el dia d' avui han llançat un munt d' animes i mangues basats en el mite: a saber: Vampire Knight o Shingetsutan Tsukihime per la part del Shonen, Rosario + Vampire o Karin per la part de Shojo, o Hellsing (un dels millors mangues de vampirs de la història), Blood+ i la seva precuela Blood the Last Vampire o la Sonrisa del Vampiro per la part de Seinen. A Xina també es va llançar un manhwa amb la temàtica dels vampirs: Priest, on els americans, es clar, la van destrossar fent un reboot anomenat aquí, a espanya, el Sicario de Dios.

Castlevania: Symphony of the Night

En els videojocs el títol més estimat i conegut ha sigut, sens dubte, Castlevania, on la família de caçavampirs Belmont s' enfrontava, un i altre cop a Dracula. Aquest joc de plataformes va suposar un revolució en el mon dels videojocs, ja que era d' una dificultat força amplia i enfrontava als jugadors a tota mena de trampes en el castell del Comte. Encara que un dels últims Castlevania, el Lords of Shadows, es centrava més en l' acció que en el plantejament de plataformes no va perdre ni una mica del seu esperit. Un altre gran videojoc que va pasar quasi desapercebut va ser el fantàstic Vampire: the Masquerade, un joc de rol que va impresionar a molts jugadors, allà pel 1991. A Metal Gear Solid l' enemic principal és un vampir rus anomenat Vamp.

En resum, els vampirs tenen encara molt de joc, esperém que desde tots el punts del món ens segueixin impresionant com fins ara.

P.D: vull fer una menció especial al relat de Robet Bloch anomenat el Vampiro Estelar, un petit homenatge a H. P. Lovecraft.

El que vull i el que no vull.

La meva habitació, avans de ordenar-la.

I és que d' aqui uns mesos segurament fem obres a casa, i per aixó haig de fer ordre a la habitació, fer caixes de les coses que em quedaré (han de ser poques, ja que la meva habitació serà una miqueta més petita que l' actual) i llençar tot el que no vull ni necessito (papers, llibres (be, aixó ho donaré a la biblioteca), etc. Durant la setmana que bé  aniré buidant de mica en mica la meva habitació, ficant els mangues i llibres en caixes, triant els llapisos que voldré (en tinc tants...), en definitiva, que tindré per estona. Així que aniré posant fotos del meu procés de mudansa, per veuré com l' habitació va canviant cap a un mon millor, ple de gent seria i amable (aixó és de Death Note, se m' ha anat la pinça, ho sento...).