Les llums de la Sala 1 del Cinema Bosque s' han apagat, l' aire feia una barreja d' olors, de crispetes amb un toc de suor, suor de la emoció de retrobar-nos amb aquest mag que es Peter Jackson, potser l' únic director que pot aconseguir que les obres de Tolkien no es perdin en l' oblit. El film comença, tots callats. De repent la frase que tots els que hem llegit desde el Pagés de l' Ham fins a els Fills d' Húrin recordem amb emoció: en un agujero en el suelo vivia un Hobbit. La historia comença, l' epopeya del jove Bilbo Bolsón dona les seves primeres pases.
 |
El disseny dels personatges és genial
(la calba de Gloin té
runes tatuades) |
No puc evitar emocionar-me en escriure aquesta critica, ja que el Hobbit: un Viaje Inesperado és, sense cap mena de dubte, una obra mestre. La obra, que va comensar amb rumors de que la dirigiría Guillermo del Toro (aquí a carrec d' algunes de les criatures), pasant per cancel·lacións i retrasos, on finalment la dirigeix Peter Jackson, és fidel al llibre des del primer fotograma fins l' últim, amb excepció d' algunes cossetes irrellevants. Ademés l' obra conté extractes d' aquell titanic escrit anomenat el Silmarilion. D' argument podem dir, sense posar masses spoilers als no adentrats a una de les obres més conegudes de J. R. R. Tolkien, que tracta d' un hobbit, Bilbo Bolsón, que de cop i volta es troba, juntament a tretze nans i un mag, embarcat en l' aventura de la seva vida. Destí ? Erebor, on el drac Smaug custodia desde fa centenars d' anys el gran tresor de Thurin. En el seu camí s' enfrontarà a tot tipus de perills, ja siguin goblins, com besties més ferotges.
La pel·licula és excel·lent, i al contrari que molts critics han dit, no la trobo gens llarga (recordeu que son 3 hores de cinta), potser els 30 primers minuts es fan bastant pesats, però després el film agafa rapidesa, fins que es torna un huracà d' adrenalina. Els disseny personatges és del millor (atents a les runes tatuades a la calba de Gloin), la banda sonora agafa la mateixa força que a la trilogia de l' Anell, els actors com sempre fantàstics, i la gran estrella del film: Andy Serkins, que torna amb el seu paper de la criatura Gollum, on brilla i ens deixa bocabadats, amb una actuació inclús millor que a el Senyor dels Anells (perquè no donen d' una vegada un Oscar a Serkins ?). Els efectes especials han vairat, ja que ara combinen maquillatge amb més ordinador per algunes de les criatures (els tres trolls son tres dels actors que fan de nans)
Encara que hagin passat la tira d' anys desde que el Retorn del Rei s' estrenés a totes les sales del món i guanyés 11 Oscars sembla que aixó no hagi afectat als actors que ja van encarnar a alguns dels personatges de l' anell, al contrari, sembla que hagin rejuvenit: Gandalf i Galadriel (aix!) estàn molt més guapos. Ademés... que els hi passa als nans? No se suposa que han de ser barbuts i vells ? Donç no: van i em planten a un Fili i a un Killi que recorden a Hikaru i Kaoru de l' anime Ouran Highschool Host Club, i a un Thorin que sembla més el rival amorós de Aragorn que un nan.
 |
Tornen vells coneguts,
com Gandalf o Galadriel |
Dir també que la pel·lícula anticipa ja a futurs personatges, com Legolas, el fill de Thandruil, o Elladan i Elrohir, fills d' Elrond i germans bessons d' Arwen (si surt el Concili Blanc i el Nigromante bé han de sortir ells dos, una pista (ALERTA D' SPOILERS !) el nom real del Nigromante comença per S i acaba per auron (obvi, no? Si es veu d' una hora lluny), fins aquí la dada cutural d' en Marc)
Ara bé la part que més odio: els contres. La pel·lícula no arriba als nivells d' epicisme de el Senyor dels Anells (hem de tenir en compte que el Hobbit és el llibre més ensucrat dels que ha escrit Tolkien), Radagast m' el deixen a l' altura de Tom Bombadil, inclús més baix, donant-li un aspecte de ancià senil (on està el gran mag Radagast el Pardo, Senyor de les Aus, uns dels Istari més poderosos del Concili Blanc, que quasi està a l' altura de Gandalf i que té el poder absolut sobre totes les coses vives del mòn), el doblatge de la cançó dels nans segueix sent basura, encara que varii del trailer, i últim: la intervenció de Frodo, el hobbit més repelent i odiat de tota la historia sobrava... EH? Senyor Peter Jackson ?!)
En resum: el Hobbit: un Viaje Inesperado és una pel·lícula genial, plena de moments inolvidables, on et tornarà la nostalgia i on Saruman no li foten ni punyetero cas quan parla.
El millor: la banda sonora (i que les canços cantades siguin tan fidels al llibre), Andy Serkins, la ciutat dels Goblins, l' escena dels gegants (una de les més esperades per a servidor).
El pitjor: l' aparició de Frodo, qui no sigui fan de Tolkien la trobarà pessadíssima (encara que jo l' hauría fet de 5 hores).